La pobresa i la riquesa, dues cares de la mateixa moneda

Fa feredat consultar l'Informe de pobresa a les Illes Balears 2024 que avui ha fet públic la Xarxa per a la Inclusió-EAPN presentat avui al Parlament, especialment quan observam que les polítiques públiques (del color que siguin) són clarament insuficients per a fer front a una situació que ja és insostenible.

Que la riquesa està mal repartida ho sabem tots però, malgrat algú em pugui acusar de demagògia, quan veig aquestes dades i sent les notícies no em puc estar de recordar alguna informació per a què TOTS i TOTES ens emmirallem davant la realitat i ens facem algunes preguntes.

Com és possible que el premi pel guanyador d'un torneig de tennis (només dos partits) sigui de 7 milions d'euros? O com és possible que es paguin fortunes pels serveis d'un jugador de futbol, mentres altres persones no tenen, literalment, un menjar decent que dur-se a la boca o on caure mortes. Això per no parlar, a un altre nivell, de fraus con el del diesel valorat en 1900 milions d'euros, en el qual sembla que probablement els responsables reals mai no pagaran pel delicte, si els troben.

Pobresa i riquesa van de la mà i quan es produeix un desequilibri entre elles, la distància entre classes augmenta i es produeixen situacions com les que vivim en l'actualitat. La pobresa no minvarà mentre qui té la riquesa no estigui disposat a consentir en una repartició més adequada, almenys per a què la vida del conjunt de la població reuneixi uns mínims. L'informe presentat avui ens mostrava que malgrat l'increment dels ingressos de renta per càpita, això no s'ha vist reflectit en el benestar general i també ens han recordat que caure en la pobresa està a l'ordre del dia per alguns que mai no ens ho pensàvem.

De què serveix tenir el dret a l'habitatge si no tenim diners per a comprar o llogar un habitatge digne? L'especulació del mercat ha pujat els preus dels immobles a límits inabastables. Són molts els exemples que ens presenta la història en els que quan s'arriba a aquests extrems es generen moments crítics i a vegades convulsos amb conseqüències no desitjades per ningú.

En fi, des de les administracions calen polítiques que facin entendre a qui correspongui que la repartició de la riquesa és bona per a tothom i que si seguim per aquest camí tots patirem les conseqüències de la nostra avarícia.

Quan parlam de POBRESA també hem de parlar de RIQUESA, no podem acabar amb la set si no tenim aigua. De tots i totes és la responsabilitat.